Tortura i publicitat juntes, i ho aplaudim? L’anunci de la
cervesa Voll-Damm que es difon per les televisions diuen que és una
bona filmació, una bona interpretació d’un actor conegut, un d’aquells petits
curts que acosten la publicitat al cinema. No és el primer cas. Fins aquí, molt bé.
El que passa és que més enllà de l’excel·lència tècnica, hi
ha el guió, l’argument. Una situació de domini i tortura per part d’un
gàngster, un home fort, que manté un presoner lligat amb cordes i suspès cap
per avall sobre una peixera. No totes les cerveses són iguals. No tots els
peixos són iguals, els de la peixera són, se suposa, piranyes.
I ho aplaudim? En un món en què la tortura existeix, i és freqüent, en què existeix la pena de mort, en què alguns
estats no dubten a matar directament els “elements subversius”, en què les
guerres omplen tots els diaris, en què els presoners són humiliats
i torturats sense pietat, en què el crim organitzat atemoreix famílies i
ciutats senceres, la simulació d’una situació de tortura ha
de servir per vendre un producte com a bo?
El que és pitjor encara, l’hem de comprar perquè ens fan
aquesta publicitat? Perquè l’anunci serà el que serà, però la responsabilitat
és nostra. Si no comprem, no hi ha anuncis. Critiquem que s'utilitzi la figura de la dona per vendre cotxes, per exemple. Si aquí s’hi representés una situació de
violència masclista, si la víctima fos una dona, no solament no vendrien ni una
cervesa, sinó que les manifestacions davant de la seu de l’empresa serien
monumentals.
Sabem que no es pot fer servir qualsevol cosa per vendre, que la publicitat es nodreix d'un imaginari col·lectiu i alhora el crea i perpetua. En canvi, ens fa gràcia una escena de tortura i poder d’un home sobre un altre, i ho admirem.
Sabem que no es pot fer servir qualsevol cosa per vendre, que la publicitat es nodreix d'un imaginari col·lectiu i alhora el crea i perpetua. En canvi, ens fa gràcia una escena de tortura i poder d’un home sobre un altre, i ho admirem.
El consum responsable vol dir, per a mi, saber fer servir l’única
arma que tinc per evitar crear un clima de tolerància i diversió davant de les
facetes més obscures de l’ésser humà. Dit senzillament, no comprar. I fer-ho
saber.
He escrit la següent carta al director de cerveses Damm,
carrer Rosselló 515, 08025 Barcelona. He tret l’adreça de la pàgina de
Voll-Damm a Facebook. Si voleu, podeu copiar el text, posar-hi la signatura (millor
amb la vostra professió), i enviar-l'hi:
Sr. Director General de Cerveses Damm
Rosselló 515
08025 Barcelona
Assumpte: anunci cervesa Voll-Damm
Benvolgut senyor,
em refereixo a l’anunci que aquests dies s’emet per les
televisions sobre la cervesa Voll-Damm.
Considero que la trivialització de la tortura i del
sofriment humà són inacceptables. Hi ha massa estats i grups organitzats que
torturen i maten impunement, i no és ficció. Associar el consum de la cervesa a
una situació de tortura, jugar amb al·lusions a un crim organitzat que és molt
real, i banalitzar-lo mitjançant la imatge, no és fer publicitat d’un producte,
és fer-se còmplice d’un estat d’opinió en què la tortura i el domini d’unes
persones sobre unes altres és tolerable i fins i tot divertit.
La menció al consum responsable, que acompanya els anuncis
de productes alcohòlics, no consisteix només en la quantitat d’alcohol que cadascú
decideix consumir. Penso que implica també no acceptar productes associats amb
les activitats més reprovables de la societat.
És veritat que no totes les cerveses són iguals. Fins ara,
la Voll-Damm parlava per si sola perquè és una bona cervesa. A partir d’ara,
tots els productes de la casa Damm ens quedaran associats a la banalització de
la tortura i, per tant, és responsabilitat meva no consumir-los.
Us prego que retireu aquest anunci.