Aquesta setmana he fet una classe sobre instruments per a la recerca, bases de dades, bibliografia, articles i recursos en general. La faig cada any per als alumnes del màster i ara per als de treball final de grau, de grec. La majoria d'estudiants no n'han sentit parlar mai i es pensen que buscar informació és entrar unes paraules a google.
En canvi, la UB --i les altres universitats també, en una mesura o altra-- gasta una quantitat milionària per posar a disposició de tot l'alumnat i professorat la millor bibliografia del món. Elsevier, Scopus, grans plataformes que subministren l'accés a les revistes de més prestigi del món sencer, que podem llegir des de casa i de les quals podem descarregar els articles que ens interessen. Al darrere hi ha un negoci monumental, el de la bibliografia de recerca internacional, al qual valdria la pena donar una ullada una mica crítica algun dia.
De ciències o de lletres, de la matèria que calgui, les revistes més prestigioses estan a l'abast de la comunitat universitària. Com també ho estan, per la via del préstec interbibliotecari, els llibres de la majoria de biblioteques del món, i a Catalunya, les del consorci, una iniciativa de país que convindria estendre a d'altres àmbits. A part d'altres bases de dades específiques, com per als hel·lenistes és el Thesaurus Linguae Graecae o l'Année Philologique. Diners i més diners invertits no solament per a beneficiar la recerca d'experts, sinó l'accés al coneixement de tots els estudiants.
Molts no en són conscients. Molts passen els anys del grau sense saber que la institució universitària, per la via del CRAI i de la feina discreta i eficient que fa, els proporciona l'accés a gairebé tot el saber mundial. És una llàstima. La universitat no són només hores de classe. L'estudiant, pel fet de ser-ho, té accés a gairebé totes les eines de coneixement bibliogràfic. El nostre deure és informar-los d'això, i el seu, fer-les servir. Treure'n rendiment, perquè el cost econòmic és molt alt.
De passada, un avís als científics: voleu parar de posar noms grecs a les cadenes d'ADN i als microorganismes de les profunditats marines? Empipa molt buscar un nom mitològic i trobar-se cinquanta mil articles sobre pèptids i polisacàrids.... Els grecs van arribar abans!
 |
| Manuscrit del cant segon de la Ilíada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada