Per què grecs?

Doncs perquè sóc professora de grec a la Universitat de Barcelona i fa més de trenta anys que explico coses de Grècia, i ara veig que no en sé gens. No, no penseu de seguida en Sòcrates. No en sé, perquè els grecs no s'acaben mai. De fet, encara són vius.

Grècia ha canviat, des dels anys vuitanta, en què sortia d'una dictadura, com nosaltres, fins avui dia, en què, com nosaltres, s'ha trobat amb l'aigua al coll. Però a Grècia començà tot, almenys tot el que a Occident diem que ens importa. La mesura humana. La democràcia. La filosofia. La poesia. Una poesia que comença amb el relat d'una guerra.

Per això des de fa temps intento fer el que feien els grecs, pensar i escriure. Inventors de l'Acadèmia, he passat tota la meva vida a dins de l'Acadèmia. 

Els grecs van inventar el diàleg, per pensar, i nosaltres hem inventat les xarxes socials. No sé si a Plató li agradarien gaire els blocs, ell que ho escrivia tot en tauletes de cera i en tenia ben bé prou. 
No en fem gaire cas, dels grecs, avui dia, ni dels antics ni dels moderns. Ni tampoc de l'Acadèmia moderna, o sigui, de la universitat. Però m'ha vingut de gust compartir els meus pensaments, i parlar de l'únic que conec una miqueta, només una miqueta: dels grecs i de la universitat.