Sabíeu que fins al 2005 no es va poder inscriure una criatura
com a fill de mare soltera, al registre civil? que era obligat donar un nom masculí
de pare “a efectes d’identificació”, com deia el document, ni que fos un nom
inventat? La raó, segons la llei, era protegir el menor de la discriminació pel
fet de ser fill de mare soltera. Això valia per als fills producte d’inseminació
artificial de donant anònim, i també per a fills adoptats, on la figura de la
mare o del pare és analògica i jurídica, no pas biològica. I no us penseu que
fos només un raonament de la dreta carpetovetònica: vaig sentir defensar aquest
argument a una advocada socialista de Madrid, progre ella. És clar, era pel bé
de la criatura, tothom ha de tenir pare i mare sobre el paper. No fos cas que
tenir només mare convertís el nen en un pària social. Per què m'havia d'irritar, jo?
Foren precisament els socialistes del 2004 que van acabar
amb aquesta curiosa imposició i van permetre inscriure un fill amb el nom del
progenitor real, un o dos, masculí o femení, i així constar al
DNI, al passaport i arreu com a fill de sa mare o de son pare, un de sol, si cal.
El preàmbul del decret del BOE (ai, gloriós Plató, que vas crear el costum dels
preàmbuls de les lleis, on es concentra la saviesa o l’estupidesa de qui
legisla!) ho deia, per una vegada, sense ambigüitats: la llei existeix per
garantir la veritat i no pot obligar a mentir. A partir de llavors, tots els
afectats per la imposició anterior vam poder demanar la rectificació de les
dades i fer constar un sol progenitor, normalment mare, al registre civil i a
la documentació que se’n deriva.
Tot això com a producte dels diferents models de família que
han sorgit en les darreres dècades. Perquè la discriminació de la dona –avui,
vuit de març, toca parlar-ne més que cap altre dia—no és només una qüestió
individual. Afecta el model familiar i per tant l’entorn social, i encara
subsisteixen discriminacions que en teoria afecten tots dos sexes però que a la
pràctica recauen majoritàriament en les dones.
De moment, i només des de fa una mica més de deu anys, segons la llei, no és cap taca ser fill de mare
soltera ni s’ha de protegir una criatura pel fet de ser-ho.
A la pràctica....ja ho veurem. Ho deixo per un altre dia.
I sí, té a veure amb la universitat. Continuarà....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada